diumenge, 25 de maig de 2008

So It Begins

Amb els motors a punt. Un final d'infart enmig de molts canvis, una gran setmana per davant, i molt "work to do".





dilluns, 12 de maig de 2008

Hearts and Minds

... I tornar a començar...









dissabte, 10 de maig de 2008

The Beginning of the End

Aquesta setmana ha mort Mercè Sala. Vaig tard, així que poca cosa puc afegir a tot el que s'ha dit d'ella aquests dies. Però, per a mi, la seva mort té un simbolisme especial. Vaig tenir la possibilitat de conèixer-la i entrevistar-la.

Si alguna cosa aprens en aquesta professió és a detectar massa ràpid com és la gent. És una habilitat imprescindible per poder fer una bona entrevista, per no fallar, que tot surti bé i siguis tu qui porta la batuta. Costa, però si ho aconsegueixes ja t'acompanya per sempre, en tots els moments de la vida, i amb totes les persones que vas coneixent...


Doncs bé, de la Mercè em va quedar un gran sabor de boca. Una gran persona, molt atenta i, sobretot, humil. Em va encantar, recordo que em va fer passar una estona agradable, i això sempre és d'agrair avui en dia...


El cas és que, que jo sàpiga, és la primera persona que he entrevistat que mor...I això ja em marcarà per sempre. Pot semblar una ximpleria, però si més no és una dada, simbòlica, però és una dada.

Perquè, a més, tot just aquesta setmana moltes coses han començat a acabar...

dijous, 1 de maig de 2008

Time for Freedom

L'altre dia llegia a un bloc amic que, sense saber-ne el motiu, quan feia temps que no actualitzava titolava en anglès.


M'acaba de passar...



He decidit, cinc setmanes després d'emancipar-me, tornar a donar vida a "Afers interiors", encara que només sigui per deixar per escrit les meves vivències en solitari -prou exitoses de moment, per cert-, tot i que espero poder parlar d'altres coses també, of course.



I el motiu principal del retorn d'aquest bloc no podia ser altre que la inauguració oficial i oficiosa de Vil·la Guembins. Faria una crònica, però van ser tantes les sensacions i els moments que segur que em deixaria coses.



Podria resumir-ho com: "La nit en què Llorenç mai oblidarà qui és Babel", per exemple...







Tot i que també va ser la nit en què Rubizqui va preparar TOT el sopar...





O en què l'Anaïs va sentir llàstima per unes minicroquetes... (huevos amarillos de Asturias de mi abuela presentes)





El Rai i la Laia, a falta de glaçons, jugaven amb les eines de la glaçonera...

Las caras de Rubizqui ya no son sólo de Rubizqui...



En definitiva, va ser la nit en què les dives es van apoderar del meu llit...




Ups...!!



Que no, que va ser una nit de tots, per a tots, i que espero anem repetint sovint (de moment els veïns no s'han queixat...)