Afers interiors

Perduts per la música

2010-05-22T12:50:00.006+02:00

Aquesta setmana és el que toca. Tothom en parla. Segurament, ens estem fent pesats. Molt pesats? Tranquils, en una setmana ja se'ns haurà passat.

LOST se'ns acaba. Per a alguns, han estat uns mesos molt intensos. Per a altres, en canvi, es tracta d'un llarg camí en el qual han passat coses. Moltes coses. Us podria explicar com ha canviat la meva vida des que em vaig enganxar a LOST, a principis del 2006... però no ho faré.

La sort o desgràcia d'haver seguit la sèrie quasi des del principi, sumada a la meva curiosa (i de vegades molt útil) memòria fotogràfica fan que, només en veure una escena, recordi en quin moment em trobava, què pensava o què sentia.

De la mateixa manera, quan escolto una cançó puc recordar amb força facilitat en quina escena ha sonat. Com haureu imaginat, una cosa porta a l'altra i una cançó ja em situa en el temps, els pensaments i els sentiments.

Per als qui vulgueu gaudir la BSO de Lost, us adreço a aquesta llista d'Spotify. Com que sospito que no tothom pot tenir aquesta curiosa memòria meva, us remeto a aquest enllaç de la Lostpedia per relacionar cançons i escenes :)

I ara sí, l'objectiu principal del post: us deixo amb el meu top10 d'escenes musicals de LOST. Potser si fés un top10 genèric algunes no apareixerien, però crec que és important enrecordar-se d'aquests brillants moments musicals, que s'han anat perdent en les últimes temporades. No em negareu que, capítol que ha començat amb bona música, ha esdevingut 42 minuts excel·lents. Com a mostra, 10 botons ;)

10. Shotgun Willie (Willie Nelson). Espectacular inici d'una temporada molt boja.

9. Everyday (Buddy Holly). O com un gran moment és atropellat de manera sobtada.

8. Scentless Apprentice (Nirvana). Desconcert.

7. I Shall Not Walk Alone (The Blind Boys Of Alabama). "Battered and torn still I can see the light"

6. Downtown (Petula Clark). Tornar a començar.

5. Shambala (Three Dog Night). Neix un mite. La Dharmagoneta :)

4. I'ts Getting Better (Mama Cass). Gran punt d'inflexió.

(no em permet posar l'embed, us deixo l'enllaç)

3. Good Vibrations (The Beach Boys). Possiblement, el millor final de temporada.

2. Make Your Own Kind Of Music (Mama Cass). Possiblement, el millor inici de temporada.

1. Wash Away (Joe Purdy). Perquè si d'alguna cosa ens ha servit LOST ha estat, sobretot, per deixar de banda moltes preocupacions, encara que només durant una estona :)

Bonus Track: You Found Me (The Fray)

Una d'iglús

2010-03-01T00:38:00.004+01:00

Segurament, si alguna vegada hagués fet un llistat amb coses poc viables de fer a la vida, construir un inglú -i dormir-hi a dins- podria haver estat una d'elles.

I avui hauria tingut la satisfacció d'esborrar-ho de la llista. Ohmamiglú 2010 m'ha permès fer les dues coses. Llàstima que no ha estat tal i com esperàvem, a causa de les baixes destacades, però tot i així crec que vam fer una bona feina i hem superat la prova de dormir-hi a dins...tot i les baixes temperatures :S La pluja no ens va beneficiar, i aquest matí la nostra gran obra d'art ja començava a perdre forma.

Però la satisfacció d'allunyar-te del Pla d'Anyella i saber que, en aquell poblat d'igús, hi ha un de teu...no té preu!!

ACTUALITZAT: La resta de fotos ja estan disponibles en aquest àlbum de Flickr.

Quan feina i plaer són un...

2010-02-25T00:09:00.007+01:00

Fa dies que no actualitzo. No hi ha temps. Intento aprofitar tant els dies i les hores que m'adono que després no tinc temps per a mi.

Sembla que ara he trobat una estona i la utilitzaré per compartir una de les petites alegries que, de tant en tant, una feina et pot donar: plaer. Potser alguns ho experimenteu cada dia, d'altres no ho haureu experimentat mai...

Al periodisme, però, és fàcil que això passi. Fer una entrevista o, simplement, assistir a una roda de premsa, poden resultar experiències molt més interessants del que inicialment sembla, una exposició pot obrir-te un món que totalment desconeixies...

Però no és d'això del que us vull parlar. Sóc molt fan de Lost, no crec que a aquestes alçades això sigui cap novetat. Tinc, a més, l'honor de ser una de les clientes habituals i amiga del propietari de l'únic bar dedicat a la sèrie a tot el món, el Bharma.

Doncs bé, en l'últim mes he pogut dedicar moments de la feina a Lost. Una, per a l'estrena de la sisena temporada i, de pas, per al Bharma. I l'altra, ahir mateix, amb motiu de l'exposició d'objectes de la sèrie que, fins dissabte, s'estaran a l'Fnac L'Illa.

Haig de dir, però, que es fa estrany. No sé si perquè em costa veure-ho com un tema "professional" o si perquè que t'agradi tant un tema t'impedeix tractar-lo amb objectivitat...Desconec si d'aquí al final de la sèrie podré dedicar gaire més temps "laboral" a una de les coses que més m'ha fet pensar en els últims anys, però sí és veritat que, de moment, això que m'he endut.

I espero endur-me molt més, encara que no sigui amb Lost. El dia que no m'endugui res de bo, canviaré de professió...

Foto del dia

2010-02-02T00:48:00.003+01:00

Fa temps que tinc ganes de tornar a la rutina Fotolog, quan cada dia hi havia una foto a destacar. Potser em faltava trobar la foto adequada.

Crec que avui la tinc, no? Per cert, d'això se'n diu contraperiodisme??

And.roid.es

2010-01-11T02:10:00.004+01:00

Primer accessori comprat del meu segon autorregal...Ai no, que aquest me l'ha regalat Vodafone... ;)

A veure què arriba abans, si el mini androide-clauer-usb o la magic...

Aprofito per fer publi d'un dels blogs que més consultaré en els propers dies/setmanes/mesos xDD

Si sou usuaris d'Android, visiteu http://and.roid.es

Harinezumi!

2009-12-23T00:49:00.003+01:00

El meu (primer) auto-regal d'aquestes festes és més petit que la meva (petita) mà.

Es diu Harinezumi, també coneguda com la "bonita cámara". Després de les primeres hores amb ella haig de reconèixer que, més que "bonita", és preciosa.

I per què em té enamorada? Doncs perquè simula el Súper8. I ja està :) Ha triomfat al Japó i als Estats Units i començar a ser coneguda aquí. Potser és una frikada, però a mi m'encanta. Em va enamorar la primera vegada que la vaig veure, just en aquell moment vaig decidir que seria meva. I el dia ha arribat :)

En aquest àlbum de Flickr aniré penjant les fotos que vagi fent. De moment, tot són proves. I ja us passaré també l'enllaç de Vimeo on aniré pujant els vídeos.

Avís: aquesta càmara és addictiva!!!

Si en voleu saber més, el distribuidor oficial a Espanya és www.bonitacamara.com

Mai no és massa tard per tornar a començar...

2009-09-07T23:28:00.004+02:00

Una de trasllats...

2009-09-06T23:50:00.000+02:00

Setmana estranya i dura que, per fi, acaba...

Aquests dies he recordat molt com va ser el meu trasllat personal, i com són tots aquells moments en què has de repassar la teva vida per donar pas a una nova etapa. Et retrobes amb tantes coses que ja havies oblidat, recordes el que vas viure amb elles i, amb algunes, prens la decisió de desfer-te'n perquè, tot i que no te n'havies adonat, no les necessites.

És curiós el moment d'anar buidant el que ha estat el teu espai durant tant de temps i veure com, caixa rera caixa, mica en mica, en aquell lloc ja no queda res de tu.

Es fa estrany abandonar aquell lloc i saber que, si algun dia hi tornes, ja no serà teu, ja no el tornaràs a veure igual. Algú ocuparà el teu lloc i el farà seu.

A partir d'aquí, toca mirar endavant, perquè en l'altre espai ets tu qui ocupa el lloc d'algú altre. Et preguntes què haurà passat allà, què s'haurà viscut, quin ambient s'haurà respirat i, sense adonar-te'n, aquell lloc comença a ser una mica teu, amb les teves coses, les teves inquietuds i la teva emprempta.

Totes aquestes sensacions es multipliquen per mil amb el silenci. I aquests dies n'hi ha hagut molts. Arreu. Però ja és massa tard per pensar. Ja formes part d'allò, i el que hagi passat abans poc importa, sempre i quan no repercuteixi en la teva estada aquí, duri el temps que duri.

Però, i si repercuteix? I si no t'adaptes? Saps que no podràs tornar enrera, que ja és massa tard. Que la única cosa que importa és que, un dia, vas traslladar-te amb il·lusió, amb ganes, amb perspectives de futur i que, passi el que passi, aquell lloc serà teu, amb tot el que això impliqui. Tot.

I saps que, tard o d'hora, potser sense ni adonar-te'n, serà un dels teus pilars bàsics.

Temps al temps, però què fàcil és dir-ho...

No me canso de ver esta escena...

2009-08-19T00:39:00.009+02:00

Por poner alguna, porque la película es sublime como mínimo. No sabía si el hecho de haber batido récords de taquilla en los EEUU era su mejor carta de presentación pero, después de hora y media con la mandíbula desencajada, no puedo sino recomendaros que la veais.

Aunque al principio pareciera que sólo nos hacía gracia a Rubén y a mí.... xD

Coses que es poden fer en 9.58 segons...

2009-08-16T22:41:00.008+02:00

Un creuament de mirades, un petó, una abraçada, un somriure, una llàgrima, guanyar un amic, perdre la vida, beure un xupito, encendre un cigarro, observar la lluna, mirar-se al mirall, menjar un bombó, tenir un orgasme, cremar-se, trencar un plat, tacar-se la camisa, començar a saborejar una cervesa, decidir entre te o cafè a l'esmorzar, estornudar, tirar-se a la piscina, enamorar-se...

Sembla mentida, però es poden fer moltes coses en tan poc temps. Avui, a més, hem après que, en 9.58 segons, es poden córrer els 100 metres.

Curiosament, era la meva especialitat. Prometo cronometrar-me la propera vegada, només per curiositat...

Enganxada...

2009-08-13T00:28:00.011+02:00

Quan em dóna fort per una cançó, estic perduda...

I per què no me la puc treure del cap?

L'efecte Mitja Distància...

2009-08-12T00:51:00.009+02:00

Tinc son, però no puc dormir. Miro el paisatge per la finestra i, amb la mirada fixa, sense pensar en res, veig reflectit al vidre algú que em recorda -molt- a tu.

A partir d'aquí, m'oblido de la son i, potser, del paisatge. M'oblido de qualsevol altre element o persona que m'acompanya en aquest viatge.

A través del vidre, de reüll, et miro, t'observo, et veig reflectida en uns ulls que no són els teus, en una expressió que, tot i que no és la teva, se t'hi assembla massa com per estar allà, com si res, davant meu...

Me n'adono de com, encara, potser per sempre -com si algun cop ho hagués dubtat...-, et trobo a faltar. Penso, com tantes altres vegades, en tot el que vam viure, en tot el que et perdràs, en el que ens vam dir...i en el que em vaig descuidar de dir-te...

Però, sobretot, penso en les vegades que t'he somiat i en tot el que m'has dit...

I és en aquest moment quan, lluny dels meus companys de viatge, em trobo enmig de, potser, una gran revelació. Lligo caps, entenc moltes coses. Em recordo a mi mateixa que no crec en aquestes coses, però no se si deixar de banda les meves creences o desconfiances...

Sento que, potser, tot comença a tenir sentit i que, qui sap, potser, és hora de tancar aquest conte i començar-ne un de nou.

Obro els ulls. Fi de trajecte. No sé si aquella persona que em recordava a tu realment estava allà o mai ha existit, tampoc sé si res del que m'ha passat pel cap han estat raonaments lògics o si tot, absolutament tot, ha estat el subconscient.

I aquella nit, potser, podré començar un altre conte.

12 mesos, 12 parades

2009-08-05T22:48:00.008+02:00

Astúries, Madrid, Costa Brava, Itàlia, Tarragona, Ruta del Císter, Menorca, Romania, Lleida, Arenys de Mar, Canadà... i Barcelona.

Podria ser una etapa -molt xunga- del Tour, però no. Aviat farà un any que, sense tenir ni idea, vaig començar el que serien 12 mesos amb una alta activitat turística. Als 12 llocs que he escrit encara se li podria sumar algun altre, però he volgut triar-ne 12 per fer-ho més maco -tampoc cal inventar-se cap altre motiu-.

El cas és que, crec, he viatjat més en aquest any que en tota la meva vida. De fet, si m'arrisqués a esperar un any i un mes, potser encara s'hi podria sumar algun altre indret, com la interrogant Eivissa o la sempre present Granada...

En fi, fa dies que hi penso, aviat farà un any que em vaig deixar seduir -i de quina manera- pels paisatges i -sobretot- per la gastronomia de la verda Astúries. Fet que implica, a la vegada, que prop farà un any que no vaig poder evitar les llàgrimes -d'alegria, evidentment- al veure com una de les meves millors amigues, una de les meves companyes de 2x1 al Q3 o d'infinitat d'aventures al reanomenat Zeleste Sur o al desaparegut Bóveda, començava un viatge d’encara més alçada que qualsevol dels meus...

Astúries va donar pas a Madrid, en forma de visita llampec. Necessitava tornar a esmorzar porres amb xocolata al carrer Atocha, passejar per la Gran Via, estirar-me al Retiro i prendre una canya a la plaça Santa Ana. Vaig estar poques hores, però van ser suficients per fer-ho.

Després va venir una inesperada escapada romàntica a la Costa Brava on em vaig enamorar, sobretot, de Sant Martí d'Empúries.

I sense tenir temps de recuperar-me del curro de les Festes de la Mercè, vaig emprendre el viatge a la meva sempre desitjada Itàlia. Em vaig emocionar a Florència, em vaig quedar sense paraules a Siena i em vaig tornar a enamorar, a Venècia.

Abans d'acabar el 2008, però, encara vaig tenir temps de fer la ruta del Císter, una terra a la que, no us enganyaré, encara no li havia parat prou atenció, tret de la vista al Novembre a Tarragona ciutat, per dir un fins aviat a la Laia...

L'any va començar amb una nit estranya a Mataró, i va seguir força tranquil. L'inici de la cinquena temporada de Lost va hipotecar una mica els meus caps de setmana, fins que va arribar el moment, a l'abril, de conèixer can Rooney a Menorca, potser el viatge menys turístic de tots, encara que el vam aprofitar més del que pensàvem...

I de Rooney a Rooney, perquè el següent viatge el vam començar a pensar a Menorca i ens va portar a Romania, on Cluj -la capital de Transilvània- ens té vigilada a la Laieta durant tot l'any. Encara amb les cròniques del viatge pendents, només us diré que em va impressionar molt més del que mai hagués pensat. Us ho explicaré, no patiu.

Sant Joan el vam passar a Lleida, 2 dies que van donar per a molt. Per exemple, per planejar un cap de setmana de 3 dies a Arenys de Mar. La mateixa companyia als dos llocs, moltes rises, alguna que altra guerra de globus i, fins i tot, un ball d'espases al ritme de Dartacán.

I en tornar d'Arenys, a preparar la maleta per Canadà, potser el viatge més important però, a la vegada, el menys planejat, el més inesperat. El més llunyà, el més impactant, relaxant, reconfortant, impressionant i, potser, on més he viatjat. Ho vaig dir en tornar, no vam parar de conèixer gent de tot el món.

Però no vull triar. Cada viatge, sense importar la durada, la companyia o la llunyania, m'ha aportat moltes coses. Cada cop que he fet la bossa o la maleta no només he inclòs l'equipatge físic. També molta il•lusió, ganes de passar-ho bé, sí, però també d'aprendre, de créixer. Crec que ho he aconseguit.

Ahir va fer dos anys d'un dels moments més tristos de la meva vida. Sempre planegem fer això i fer allò, coses a llarg termini que, potser, no arribaran. Mentrestant, però, ens oblidem del present i del futur immediat. Crec que els últims 12 mesos no han pogut donar-me més.

Als companys de viatge, gràcies. I als qui esteu cada dia, moltíssimes gràcies. Perquè la dotzena parada, i no per això la menys important, és Barcelona. I la meva Barcelona la feu, en part, tots vosaltres.

A tot això, tanco els 12 mesos tornant a la Costa Brava.

Propòsits?

2009-08-01T15:26:00.007+02:00

Sempre m'ha fet gràcia la curiosa mania que tenim tots de fer balanç quan una etapa acaba. Des de les coses més "rutinàries" -l'institut, la universitat, una feina, una relació...- fins a altres, simplement, temporals, que acostumen a aparèixer, sistemàticament, per volts de desembre o, també, quan s'acaben les vacances.

Potser és aviat per fer balanç, estem a 1 d'agost i tothom comença vacances, però de sobres sabeu que no és el meu cas. Jo ja fa una setmana que he tornat i, tot i que encara tinc molta corda de cara l'estiu, m'he sorprès a mi mateixa amb certs propòsits que, altres anys, no haurien aparegut fins al setembre.

El millor és que, tot plegat, és força contradictori. A saber: mai he cregut en els propòsits, potser perquè m'agrada massa viure al dia, potser perquè no m'agrada planejar gaire, potser perquè no m'agradaria adonar-me que no he fet res del que em vaig proposar...

En qualsevol cas, sempre estan presents, potser després els oblides, potser te'n recordes i deixes anar un somriure, però ens agrada massa marcar-nos objectius. Personalment, m'agraden més els propòsits postvacacionals. Potser perquè ens agafen amb més energies que al desembre, a ple hivern i enmig de l'estrés del Nadal. Crec que els propòsits postvacacionals són molt més realistes, potser perquè acostumen a començar amb un "a partir d'ara, haig de...". Els d'any nou, en canvi, són molt més exigents, tenen una caducitat massa propera: "Aquest any haig de...". I aquesta caducitat, no ens enganyem, és la que, potser, ens pot portar a la frustració.

Per sort o per desgràcia, ja us dic, intento no ser persona de propòsits però, també reconec, de vegades és inevitable -i potser fins i tot necessari- marcar-se fites.

I així estic, amb un llistat mental força ampli. La part bona és que no hi ha caducitat. No tinc pressa. Puc aturar-me un segon, fins i tot uns quants. Puc seure a un banc a llegir el diari, puc deixar passar un tren que va molt ple, i fins i tot puc canviar la destinació d'un bitllet d'avió si algú em diu que allà on vaig fa mal temps i vull sol...Però, en algun moment, hauré d'aixecar la vista d'aquell diari, tancar-lo i abandonar aquell banc, hauré de pujar a algun tren -vagi ple o no- i, potser, a algun avió -faci el temps que faci a la meva destinació-.

I, en aquells moments, potser, deixaré anar un somriure perquè, un dia, tot allò va néixer en forma d'una cosa anomenada propòsit, en la que jo no hi creia gaire...

Marxeu, marxeu!!!

2009-07-26T23:59:00.001+02:00

Demà torno a treballar. Sí, demà, quan molts de vosaltres comenceu vacances i molts altres esteu planejant els vostres viatges d'agost o setembre.

Aquest any m'he avançat a tothom. La part negativa, salta a la vista, és que ara m'haig de menjar el suposat síndrome post-vacacional (que mai he tingut) sumat al fet que tothom marxa i em posa les dents llargues...

Doncs no!!Marxeu, que a l'agost s'està molt bé a la ciutat!!Evidentment no sembla suficient consol però, sincerament, crec que aquest mes d'agost té molta més bona pinta del que hagués pensat fa uns mesos, quan no sabia si era encertada la idea d'agafar vacances al juliol, sense tenir cap viatge a la vista i amb la sospita que la única diferencia entre juliol i agost seria el fet de no treballar -que no és poc però, no ens enganyem, ens agrada massa fugir de la rutina, l'estrés i el dia a dia-.

Per tant, sí, em fareu una mica de ràbia, però tampoc cal que us preocupeu -si és que algú tenia pensat fer-ho-, que a Barcelona s'hi estarà molt bé aquest agost!!

Als qui us quedeu o, com jo, ja no teniu vacances...anem fent ambient???

Awesome!

2009-07-25T15:03:00.004+02:00

Podria ser una de les poques paraules que poden definir els últims 17 dies. Realment, en falten per poder intentar explicar què és Canadà, com és Canadà i, sobretot, què m'ha aportat aquest viatge.

Molt.

Però, com sempre, necessito temps per pensar i pair. Perquè no puc dir que, simplement, he viatjat per West Canada. No. Perquè també hem estat a Escòcia, Suïssa, Guatemala, Mèxic, Estats Units, Filipines, Holanda, Bèlgica, Anglaterra, Austràlia, Romania, Japó, Pakistan, Àustria, Corea del Sud, i, sobretot, Alemanya (i algun altre que potser em descuido). I els últims dies, a més, vam poder tornar a Barcelona i passar un moment per Màlaga.

A banda de tot això, potser és la causa, potser l'efecte, està CANADÀ. O, com a mínim, el Canadà que hem viscut. Amb els qui he pogut parlar ja us ho he dit: gent encantadora i paisatges espectaculars. I és que és això. Els paisatges els podreu intuir quan pengi les fotos, però a la gent només la gaudireu si hi aneu. Val molt la pena.

M'agradaria escriure un post més elaborat, donant més detalls i més sensacions, però fa molt poques hores que he aterrat i sento que el jet lag no em permet donar gaire, o sigui que reservaré tot el que haig de dir per a les meves cròniques.

Trigaran, ho sabeu. Primer, perquè us dec les de Romania -que ja us avanço que comencen aquesta setmana-, i segon, perquè com he dit més amunt, necessito temps per pensar i pair tot el que he viscut; un cop paït, serà més fàcil endreçar-ho...

El que no es farà esperar, però, seran les fotos. Estaran en les properes hores. Segur. Ja tinc ganes de compartir-les amb vosaltres. Flipareu. Molt.

Bye bye Jasper!

2009-07-22T01:14:00.003+02:00

En unes hores abandonarem aquest poblet que ens ha acollit durant 5 dies i 4 nits per tornar a Vancouver, des d'on jo ja dire adeu -o potser fins aviat- a Canada.

Sobren les paraules per descriure tot el que estem vivint aquests dies, aixi que millor me les penso i us les dic quan torni ok? De moment, tot es mes que recomanable, aixo segurissim!!

Aixi que aquest post nomes es per donar senyals de vida, i per recordar-vos que divendres a la nit torno a Barcelona :( Tot i que, de moment, prefereixo no pensar-hi gaire...

Humpback!

2009-07-13T03:48:00.002+02:00

La foto podria ser meva...pero l'ordinador de l'hostal no em permet connectar res, o sigui que us haureu de conformar amb aquesta que he trobat per Internet.

A la imatge, una balena Humpback, de les que vam veure ahir!!Vaig poder fer una foto similar que ja veureu quan torni.

De moment va tot genial, i encara queden mooolts dies per endavant!!

Espero que us esteu portant tots be!!!

Petons per a tothom!!

(si escric sense accents no es perque hagi oblidat el catala...canadian keyboards!!)

Let's get started...

2009-07-07T02:25:00.003+02:00

En 24 hores contemplaré el que veieu en aquesta imatge...

I només serà el principi. Si necessiteu res, fins al dia 24 estaré al Canadà. Segurament, el millor viatge que he fet fins ara. Potser per això no tinc son, només ganes que arribi l'hora de marxar...i molts nervis!!

Porteu-vos bé aquests dies!!

Use this chance to be heard

2009-07-01T09:16:00.002+02:00

Un poco de MUSE siempre es la mejor medicina. Con esta canción me engancharon, y siempre que la escucho redescubro el porqué.

¡Vuelve BharmaTV!

2009-06-29T22:05:00.005+02:00

Lo estabais pidiendo a gritos, ¿a que sí? Bueno, por lo menos haced ver que sí...

Después de un merecido mes de descanso, vuelve la actividad en BharmaTV. Razones hay muchas y vídeos en nevera aún hay más, pero el tema escogido para el retorno ha sido la jornada de Pinchos & Series que organizaron nuestros amigos de Todoseries.com, Dani y David.

Fue un día interesante, diferente sobre todo. Felicidades a Charlie por los pinchos, a la doble D y a Rafa por la organización y a todos los que estábamos allí, por qué no, porque pusimos nuestro granito de arena a la primera de muchas quedadas en Bharma, Lost a parte...

Y esto va a ser BharmaTV de aquí a enero. Habrá Lost, pero también otras cosas, ya lo iréis descubriendo.

La crónica del primer Pinchos & Series la encontraréis en este artículo de Todoseries.com. Pero aquí os dejo el vídeo que una servidora, a.k.a CRiS815 (ese puntito Lu!!), he hecho para promocionar el evento y para vosotros, nuestros fieles seguidores :P

Siento no estar aún habituada al ritmo que requiere un blog, pienso en la de cosas que quiero contar y aún no he hecho, pero prometo que todo llegará (crónicas de Rumanía incluídas). Lo malo es que se me acumula la faena...

Veig una Starlight...

2009-06-22T23:47:00.003+02:00

No sóc gaire de concerts. I menys encara d'entrades anticipades. Però fa temps que, si em pregunten a quin grup em moro de ganes de veure en directe, la resposta és MUSE.

Queda molt per al 27 de novembre, però vaig comprar l'entrada la setmana passada, el mateix dia que es posaven a la venda.

Sempre hi ha una primera vegada per a tot. I sé que valdrà la pena. Molt.

'I will be chasing your starlight'

En esta foto falto yo...

2009-06-17T21:45:00.008+02:00

Hace una semana tomé la decisión de no ir a Madrid. Y hoy me muero de envidia al ver esto. Les ha ido mejor que bien, como cuentan ellos mismos.

De izquierda a derecha: Rafa (Bharma), Dani (Todoseries.com), Pepe (Nutopi@), MATTHEW FOX (Jack en Lost) y David (Todoseries.com).

Sí, Matthew Fox. Y sí, Jack. Jack Sheppard.

Y yo podría haber estado en esa foto. El motivo principal: no me sobran días de fiesta, y preferí reservarme. Espero que haya valido la pena esperar. Aunque me da la sensación que todo lo que les ha pasado a estos cuatro grandes estos días va a costar que se repita.

Así que voy a pedir a Cuatro que me traigan a Terry O'Quinn o a Josh Holloway para que no me pese tanto haberme perdido a Matthew Fox.

...Y dicho queda...

The Leap

2009-06-16T23:14:00.005+02:00

Encara no sé on estaré el mes vinent i ja estic planejant en què destinaré gran part del meu temps lliure en els propers 2-3 anys.

Torno a estudiar. Estava mig decidit, i avui m'he acabat de convèncer. Potser algú altre ho veuria com un pas enrere, però per a mi és i serà un gran pas endavant. Des del minut zero, n'estic totalment convençuda.

Em farà créixer personal i professionalment, què més se'n pot demanar? Trobar-me, en la sessió informativa, al Markitus!!!Momentaassu!!

I avui podria haver estat a Madrid, crec que he fet bé de reservar-me dies de festa, però una mica d'enveja sana sí que us tinc, carboons!!

Redescobrint el Born

2009-06-13T17:45:00.007+02:00

Fa uns dies, va caure a les meves mans el llibre Un dia al Born, de la Juliet Pomés. És un carnet de viatge, n'havia vist molts -potser sobretot a les pelis perquè, segons sembla, és una pràctica que, a causa de les presses, s'està començant a perdre-, però mai n'havia tingut cap a les mans i que tractés, a més, sobre la meva ciutat.

No només és imprescindible tenir-lo, mirar-lo i llegir-ne els comentaris sinó que us animo, a més, a passejar pel Born amb el llibre a les mans.

I precisament és això el que se'm va acudir per fer el reportatge, però amb la mateixa Juliet Pomés com a guia. El resultat, personalment, m'encanta. No només audiovisualment, sinó perquè aquell dia, tant la Mireia com jo, vam conèixer una mica més el Born. Sincerament, com dic al títol d'aquesta entrada, crec que el vaig redescobrir i tot.

Així que, si voleu, us convido que ens acompanyeu en aquest tomb pel Born.

I si en voleu saber més, cliqueu aquest enllaç per llegir el reportatge escrit. Sincerament, el llibre val molt la pena.

Viajando al pasado...

2009-06-08T23:19:00.006+02:00

Os gustará más o menos, pero debemos estar todos de acuerdo que el Facebook nos ha cambiado la vida. No de una manera determinante, pero sí nos ha aportado algunas cosas que, de no haberse creado esta red social, jamás hubiéramos vivido.

Primero lo ves como una manera de pasar el rato con tus amigos y conocidos, pero llega el momento en que te supera y ya es un no parar: reencuentras compañeros del colegio, del instituto, de la universidad, antiguos compañeros de trabajo, gente con la que coincidías en un bar o en una discoteca en concreto... O, lo que ha sido el bombazo de este fin de semana: encuentras gente con la que habías compartido veranos enteros en un cámping que desapareció hace unos años.

Seguramente, en el último año habéis experimentado esta sensación de reencontrarse con gente que creíais que jamás ibais a volver a ver. Yo también, pero es que lo de ayer fue increíble.

Porque no fue sólo el reencuentro en sí, fueron varias horas recordando cosas o descubriendo otras que ni sabíamos, compartiendo ese momento con nuestras familias y disfrutar viendo que ellos también disfrutan...para acabar en una disco móvil que estuvo bastante a la altura de la del cámping, deberíamos haber traído nuestras pintas ochenteras y noventeras para que hubiese sido más realista!

Poco más se puede añadir a todo lo que estamos diciendo el día después en el Facebook, así que gracias a Toni por la organización y a todos los que lo hicimos posible con nuestras ganas de pasarlo bien...

Creo que merecemos quedada anual, quizás no repetimos los ciento y pico, pero hay que mantenerlo!!

Mulţumesc!

2009-06-03T23:28:00.002+02:00

O el que és el mateix...Gràcies!

A la Laia i al Roger o al Roger i a la Laia. Sobretot.

Però també a la Gwendo, al Luca, a l'Ellie, la Kirstin i la Deane, a l'Arpi i al vietnamita de Seattle, a l'Anurak, al Cosmin, als gal·lesos, al taxista de Bucarest, als croates, a l'australià de l'últim dia, al Gustavo, a Vlad III, als portocales, als bars egipcis i els restaurants turcs, a Bucarest, Brasov i Cluj-Napoca, a l'Intercity, a la canadenca i la seva possible nòvia, al cambrer del My Way i a la cambrera de l'Insomnia, al BARÇA, al TIFF, als subtítols romanesos, a la calor i la pluja, al caspane de l'Speedy i a la mămăligă que tant em costava acabar, a la Ursus, als mojitos, a les birres gratis, al requesón i els pistatxos, a la Burger, a parlar anglès sense por, a entendre el romanès, als paisatges verds i a les lletres hollywoodianes, al recepcionista mafiós de la família Monster, al xòfer dels nuvis, als francesos esbojarrats i al iougurín que estava enamorat de Barcelona (i de la cançó de la peli del Woody Allen)....

I un llarguíssim etcètera. Veritablement, 8 dies a Romania han donat per a molt. De moment, en calent, només puc donar les gràcies. Explicaré més i millor, potser no serà demà o potser sí, però tampoc penso explicar-ho tot. També vull que, si algun dia hi aneu, us sorprengui tant com m'ha sorprès a mi. Publicaré diversos capítols on intentaré condensar la informació, però necessitaré temps.

Perquè la majoria de les coses, crec, encara les haig d'assimilar. Sabia que canviaria. Sabia que el viatge i l'experiència em canviarien. No sabia perquè, i potser ara tampoc ho sé, però ho han fet.

Potser mai hagués inclòs Romania en una possible destinació de vacances. Potser, un cop planificat el viatge, mai hagués pensat que em plantejaria tornar més endavant. Potser, com deia el Cosmin, és estrany que gaudeixis tant un país del qual, lamentablement, majoritàriament, reps una mala publicitat.

Tornaré. I espero poder aconseguir que alguns de vosaltres hi aneu algun dia.

Però no ara, és tard i necessito descansar. I, potser, pensar....Segurament.

Nopta buna!

Cap a ROMAnia!!

2009-05-25T22:46:00.004+02:00

Gran setmana, en unes hores volem cap a Romania... Farem molt de turisme, és el que toca, però el motiu principal del viatge és la Laieta i el seu Cluj-Napoca. Transilvània.

[Necessito fer una pausa...Transilvània!!!]

Però clar, ningú recordarà que sóc a Romania ja que tots estareu pensant en ROMA. Esperem que hi hagi sort, nosaltres animarem des d'alguna penya de Bucarest. Volíem anar a Roma, però ens hem passat una mica de llarg :P

Quan torni a escriure al blog, quan torni a llegir-vos, quan torni a connectar-me al Facebook (si és que funciona quan torni)...potser som campions d'Europa...o potser no.

L'única cosa que sé segura és que jo no seré la mateixa. Tinc el pressentiment que aquest viatge em canviarà...

Molt.

Que el maquillaje no apague tu risa...

2009-05-22T23:11:00.006+02:00

...esa risa que tanto he admirado siempre.

Son tantos años y tantas cosas vividas, que se me hace difícil poderlo resumir. Probablemente, antepongo tu eterna sonrisa por encima de todo, ésa que sabías y sabes contagiar, incluso en momentos duros, como ahora...

Pienso en tu sonrisa y me vienen a la cabeza las tardes de merendolas en tu terraza, confesiones en forma de carta (sí, carta, cuando lo del mail no se llevaba) cada verano, quedadas semanales cuando la rutina escolar se nos acabó, conversaciones intensas y conversaciones banales, muchas risas, algún que otro llanto...y un largo etcétera.

Y pienso, qué narices, si fuiste tú quien me descubrió y de qué manera a Sabina. Te encantaba -y te encanta- y me lo supiste transmitir. Quizás ni te acuerdas, pero ya sabes que mi loca cabecita se queda con esas cosas. Estoy convencida que si me lees te sorprendes y, seguramente, sonríes. O incluso mejor, ríes.

Y eso espero, poderte hacer reír. Mucho. Lo mereces. Mucho. Y para eso estamos, para eso vamos a estar.

Y estaremos.

¿Sueños equivocados?

2009-05-22T00:48:00.004+02:00

Dicen que soñar es gratis, yo añado que también es bonito, e incluso reconfortante...y pienso si, quizás, soñar sea un error al ver que ese sueño, al realizarse, podría ser un error.

En cualquier caso y divagaciones aparte, el título del post no es más que un verso, tan sólo una frase de una gran canción.

"Cuando se acuestan la razón y el deseo
llueve sobre mojado"

Meet BharmaTV

2009-05-20T20:19:00.011+02:00

Parece que aún puedo darle otra oportunidad al blog...así que a ello vamos. Después de abandonar por completo el Fotolog y darme cuenta que el Facebook está bien pero que tampoco me lo da todo...Pues aquí estamos otra vez, con ganas de contar muchas cosas.

Empiezo por una de las mejores ideas que he tenido en los últimos tiempos. La "IDEA" (así, en mayúsculas) originaria no es mía, puesto que Bharma es una exquisita iniciativa de mi amigo Rafa, pero de este bar de obligada visita ya os hablaré otro día, porque hay muchas cosas que contar...demasiadas!!

Promoción audiovisual
A finales del 2008, el bar estaba ya en un muy buen momento, así que le comenté que quizás teníamos que empezar a promocionarlo "audiovisualmente". La web ya estaba en marcha, muchas webs y blogs de referencia ya hablaban de Bharma, pero nos faltaba algo. Le propuse crear un canal de Youtube donde poder colgar vídeos de actividades, visionados y demás. Un canal que empezaría con un vídeo promocional, breve pero con lo característico del bar.

Os podría dar mil detalles de cómo ha transcurrido todo desde entonces...Pero es que ha sido tan rápido que ni puedo explicarlo. Tampoco es que tenga mucha experiencia en canales de Youtube, pero para mí es muy fuerte haber llegado, por ejemplo, a esto:

Más de 2.400 reproducciones del canal (no de los vídeos, a eso iré después), 63 suscriptores (igual no son tropocientos, pero me considero más que satisfecha) y...atención, puesto 76 en los canales más vistos del día (desconozco de cuántos estamos hablando, pero Youtube es tan grande que apuesto a que son miles....y miles...y miles).

Y eso no es todo, porque una amiga incluso se lanzó a hacerme un Club de fans en Facebook y de momento hay 40 miembros. Seguro que Andrés Iniesta tiene más fans, pero no pienso quejarme, en absoluto!

Rituales de jueves y viernes
Pero no nos desviemos, hablemos de los vídeos...Bueno, quizás necesitaré más posts para hablaros de eso, pero lo cierto es que me han servido para ver la serie desde otro punto de vista. Veía el capítulo el jueves y el viernes grababa, con lo que tenía un día para prepararme un poco los temas que quería destacar. Desde aquí agradezco la ayuda de todo el mundo, porque por suerte ha habido participación cada semana, podría decir que casi sin repetir de entrevistados, salvo por un par de casos totalmente justificados.

Unos vídeos que se han proyectado a la semana siguiente en forma de "Previously on Bharma", y que posteriormente he subido a BharmaTV. Al principio, lo normal eran unas 300-400 reproducciones (que no está nada mal) pero entre que la web cada vez tiene más visitas y el canal más suscripciones, algunas semanas hemos llegado a las 900 reproducciones, sin enlaces apenas, a pelo entre Bharma.com y Bharmatv.

Pero esto es Internet, así que hay que hablar de "los más vistos". Y aquí es cuando me dí cuenta que había tenido una buena idea, y que había ido mucho más lejos de lo que podría haber esperado. A día de hoy, el vídeo más visto del canal es el making off que hice del reportaje que nos hicieron en Cuatro con motivo del estreno de la serie en la cadena. A saber:

En un mes, más de 6.000 reproducciones. Me lo dicen en diciembre, y no me lo creo. Insisto en que, quizás, para otra gente son números menores, pero teniendo en cuenta que el canal aún no está consolidado, creo que la cifra es bastante buena.

A partir de ahí, le siguen como más vistos todos los especiales que he hecho, ya fuera de un capítulo en concreto. Y aquí es cuando tengo que agradecer los enlaces de mis grandes amigos de Todoseries.com, porque sin sus enlaces esos vídeos no tendrían tantas reproducciones, y a los hechos me voy a remitir, claramente:

Un vídeo al azar, con casi 3.000 reproducciones, y más de la mitad proceden de Todoseries.com. Entenderéis que la mención en este post es más que obligada. Y pronto les dedicaré uno entero, tiempo al tiempo. Por lo pronto, y a modo de aperitivo, os dejo con el cómo empezó todo...

Y con el Especial de la Season Finale de la Quinta Temporada, presentado por la Doble D.

Un vídeo que, dicho sea de paso, ha batido todos los récords del canal:

Y eso es todo por hoy, podría contar muchas más cosas, pero prefiero racionar la información, que todo de golpe tampoco es bueno. Eso sí, si no conocéis BharmaTV, ya tardáis en echarle un vistazo. Y ya que estamos, no puedo evitar pedir un poquito de ayuda de cara a estos meses sin Lost...

Se aceptan propuestas de reportajes y entrevistas, porque aunque en Bharma haremos muchas actividades y os las mostraremos, también nos gustaría conocer un poquito más a "nuestra audiencia". Las sugerencias, por tanto, son más que bienvenidas. Dejad el comentario aquí o en la página del canal.

Gracias a tod@s,

Namaste!

So It Begins

2008-05-25T01:14:00.003+02:00

Amb els motors a punt. Un final d'infart enmig de molts canvis, una gran setmana per davant, i molt "work to do".

Hearts and Minds

2008-05-12T20:25:00.003+02:00

... I tornar a començar...

The Beginning of the End

2008-05-10T20:19:00.004+02:00

Aquesta setmana ha mort Mercè Sala. Vaig tard, així que poca cosa puc afegir a tot el que s'ha dit d'ella aquests dies. Però, per a mi, la seva mort té un simbolisme especial. Vaig tenir la possibilitat de conèixer-la i entrevistar-la.

Si alguna cosa aprens en aquesta professió és a detectar massa ràpid com és la gent. És una habilitat imprescindible per poder fer una bona entrevista, per no fallar, que tot surti bé i siguis tu qui porta la batuta. Costa, però si ho aconsegueixes ja t'acompanya per sempre, en tots els moments de la vida, i amb totes les persones que vas coneixent...

Doncs bé, de la Mercè em va quedar un gran sabor de boca. Una gran persona, molt atenta i, sobretot, humil. Em va encantar, recordo que em va fer passar una estona agradable, i això sempre és d'agrair avui en dia...

El cas és que, que jo sàpiga, és la primera persona que he entrevistat que mor...I això ja em marcarà per sempre. Pot semblar una ximpleria, però si més no és una dada, simbòlica, però és una dada.

Perquè, a més, tot just aquesta setmana moltes coses han començat a acabar...

Time for Freedom

2008-05-01T15:56:00.010+02:00

L'altre dia llegia a un bloc amic que, sense saber-ne el motiu, quan feia temps que no actualitzava titolava en anglès.

M'acaba de passar...

He decidit, cinc setmanes després d'emancipar-me, tornar a donar vida a "Afers interiors", encara que només sigui per deixar per escrit les meves vivències en solitari -prou exitoses de moment, per cert-, tot i que espero poder parlar d'altres coses també, of course.

I el motiu principal del retorn d'aquest bloc no podia ser altre que la inauguració oficial i oficiosa de Vil·la Guembins. Faria una crònica, però van ser tantes les sensacions i els moments que segur que em deixaria coses.

Podria resumir-ho com: "La nit en què Llorenç mai oblidarà qui és Babel", per exemple...

Tot i que també va ser la nit en què Rubizqui va preparar TOT el sopar...

O en què l'Anaïs va sentir llàstima per unes minicroquetes... (huevos amarillos de Asturias de mi abuela presentes)

El Rai i la Laia, a falta de glaçons, jugaven amb les eines de la glaçonera...

Las caras de Rubizqui ya no son sólo de Rubizqui...

En definitiva, va ser la nit en què les dives es van apoderar del meu llit...

Ups...!!

Que no, que va ser una nit de tots, per a tots, i que espero anem repetint sovint (de moment els veïns no s'han queixat...)

In The Still Of The Night

2007-07-17T11:42:00.000+02:00

Dimecres passat, en la festa del 25è aniversari de Gimlet Santaló, vaig tenir la oportunitat de descobrir els Street Candles. A més a més, els vaig gaudir de molt a prop, amb cançó inclosa.

Són genials. I com que sóc generosa, us passo el vídeo que van fer per al 5è aniversari del programa de Canal 33 "Silenci", per a que també els conegueu vosaltres. Espero que us agradi.

Holofonia

2007-07-09T00:38:00.000+02:00

Avui he descobert l'holofonia, i crec just compartir aquest coneixement. Us deixo el link del vídeo al youtube, però l'heu d'escoltar amb auriculars, sinó l'efecte no és l'esperat.

Ràpidament us explicaré que l'holofonia és una tècnica de gravació de so en 3D... els resultats són espectaculars!!! Comproveu-ho!!!

En aquesta web trobareu més informació, si us interessa --> http://www.maikelnai.es/?p=615

COBÁ

2007-07-06T11:38:00.000+02:00

Fa uns dies us vaig mostrar el trailer de Kantenah Days. La pel·lícula, ja en post produció, veurà la llum en propers dies. La seva estrena es preveu per a aquest mes de juliol. Mentrestant, per anar fent boca, aquí teniu la primera part del capítol 2. Excursió a Cobá, un dia que va donar per a molt, molt, molt...

PuLP FiCTioN

2007-07-03T13:03:00.000+02:00

Sin duda, uno de los mejores guiones de la historia del cine. Una estructura en forma de rompecabezas, episódica y algo desordenada (sin que ello sea por descuido del director), pero al fin y al cabo ahí reside su gracia. Los diálogos, sublimes y llenos de humor negro, consiguieron romper con lo establecido en el cine contemporáneo. Dirigida por Quentin Tarantino, Pulp Fiction contiene un guión plagado de referencias a la cultura popular, que consigue rediseñar la frontera entre la risa y la violencia o, mejor dicho, el baño de sangre. En el desarrollo del film, destacar que, si anteriormente un asesinato sucedía por algún motivo, en el caso de Pulp Fiction, en muchas ocasiones, sucede por accidente buscando, quizás de ese modo, cruzar esa frontera de la que hablábamos. La película podría enmarcarse también en la teoría del autor ya que, en el caso de Tarantino, como decía Bazin, postula “su permanencia e incluso su progreso desde una obra a la siguiente”. Si bien, para muchos, Pulp Fiction es la mejor película de Quentin Tarantino, si es cierto que éste se ha comportado como un “autor” en el resto de sus películas (incluso las anteriores), siendo fiel al cine negro y a algunas referencias de películas anteriores, de géneros, a veces, bastante distintos a los de sus películas. Por lo tanto, podríamos decir que en las películas de Tarantino, el director busca también al espectador, por lo que se puede aplicar también al film la “teoría del espectador”. El caso de Pulp Fiction no es menos ya que, por ejemplo, el discurso bíblico de Jules (Samuel L. Jackson) fue plagiado de Karate Kiba, un film de karatekas de 1976. Y no es un hecho aislado, ya que en la mayoría de sus películas, Tarantino se marca distintos guiños, sólo aptos para los espectadores más selectos. Es el caso de la escena de los 88 maníacos de Kill Bill Vol.1, por ejemplo. Pero los homenajes y citas a iconos de la cultura americana aparecen sin cesar en Pulp Fiction. Además del discurso de Jules, tenemos a la pareja Lewis/Martin o el rock de los 50. Todo ello acompañado por una más que exquisita banda sonora, repleta de grandes canciones interpretadas por ilustres músicos del pasado, como Dick Dale, Al Green, Kool & The Gang, Dusty Springfield, Chuck Berry o otros más contemporáneos como Urge Overkill, que versiona un clásico de Neil Diamond (Girl, You’ll Be A Woman Soon).

--> situada en el número 3 d mi ránking de mejores películas de la historia del cine, trabajo realizado para la asignatura "Teorías del cine"

INFAMOUS

2007-06-23T15:45:00.000+02:00

Quan semblava que Phillip Seymour Hoffmann havia aconseguit la millor caracterització de Truman Capote, valedora d'un Oscar al millor actor en l'edició de 2006 ...

Apareix Toby Jones i borda el que, per a la crítica, és la millor pel·lícula que mai s'ha fet sobre l'autor de In Cold Blood. Altament recomanable. Malgrat la setmana havia començat amb la inamovile idea de veure Zodiac, el canvi a última hora no va anar tan malament.

Per cert, gran actuació també la del nou 007, Daniel Craig, en el paper de Perry.

Un somni . . .

2007-06-12T22:55:00.000+02:00

. . . que comença a fer-se realitat

Només és una tarja, ho sé, però per a mi és la prova que, aquell somni, allò que veia totalment impossible, està passant...

Mai heu tingut la sensació que us està passant allò que mai haguessiu esperat que us passés? És brutal, us ho puc ben dir. M'està passant, em pessigo, i sé que seguiré somiant, però amb els ulls ben oberts. Perquè és real, està passant.

El compte enrera ja ha començat.

Herois

2007-06-11T21:17:00.000+02:00

Seguim tirant de Youtube. Un cop "empassada" la 1a temporada d'Herois, i constatar que, malgrat és una gran sèrie, segueixo pensant que com LOST no hi ha res, us deixo amb una paròdia que he descobert, que van fer a MadTV.

Making off

2007-06-10T22:45:00.000+02:00

Aquí el making off que vam fer a la Karme Màlaga un cop acabada la campanya ... i la seva secció.

Gran actriu i millor persona, espero q això només sigui el començament.

Moment Cuní (versió Polònia)

2007-06-10T00:27:00.000+02:00

Evidentment, al Polònia s'han fet ressó del "Prou!" d'en Cuní.
Un gag boníssim.

UPF.Ràdio ...

2007-06-09T00:36:00.000+02:00

... una gran experiència. Malgrat que aquest trimestre ni la Laia ni jo podem estar cada setmana a l'estudi amb vosaltres, reconec que us segueixo molt la pista (a part de seguir col·laborant, a la distància)

Perquè veieu el que som capaços de fer, us deixo el links de la primera part de l'informatiu de la setmana passada, on parlem de la investidura de Woody Allen com a doctor Honoris Causa, entre altres informacions.

Us agradarà, dediqueu-nos uns minuts!!!

Informatiu 01.06 (Part1)

Ana Rosa Cuní

2007-06-08T00:16:00.000+02:00

Per gentilesa d'en Beumala...

Cuní perd els papers... i no m'estranya. En lloc de fer càstings per El Club, potser a TV3 haurien de començar a fer càstings als convidats d'Els Matins. Vaia tela...

Directe

2007-06-07T02:42:00.000+02:00

Una de les coses que més m'agrada de la tele (per no dir la que més) és el directe. Emoció, nervis, anades i vingudes ... Després de quasi 2 mesos a Tele5, per fi, n'he pogut presenciar un. En directe.

Avui hi havia manifestació de mossos i okupes. Quan he arribat a la redacció, després d'un matí treballant a casa sense parar i d'un dinar de "negocis", ja m'han informat que sortien 3 equips perquè mossos + okupes ... podia acabar malament. Per sort, no hi ha hagut trobada però sí alguna corredissa. Per a mi, ha estat emocionant, la meva primera manifestació, amb molta gent (4000 persones, segons dades oficials), i tots els mitjans per allà. Sí, soc periodista. Ja me'n sento.
El que deia. Avui hi havia manifestació. Malgrat tot ha anat bé, Madrid volia directe. El feia, precisament, l'equip a qui acompanyava jo, la Laila i el Gabi. I no m'ha importat fer 2 hores de més, perquè presentia que, potser, no només seria el primer sinó també l'últim directe que podria presenciar a Tele5. A una setmana per acabar les pràctiques, ho he pogut viure.
Em fot, precisament, que ara que marxo sigui quan m'ho estic passant millor. Ahir també vaig "participar" en l'informatiu, vaig "ficar-hi mà" (segons paraules meves que van encantar a l'Asun). Poca cosa, demanar opinió als ciutadans sobre l'anunci d'ETA de posar fi a la treva. Però la satisfacció de veure l'informatiu i pensar "mira, la meva mà" ... no té preu.

És clar, millor va ser veure imatges gravades per mi a BTV, fa 2 setmanes. Però aleshores no tenia bloc per explicar-ho. Queda pendent per un altre dia, és tard, i demà matino. Diari de Terrassa, canvi de xip... per unes hores.

M'encanta el directe. M'encanta la tele.

Nous horitzons

2007-06-04T22:08:00.001+02:00

Demà, a les 11.45, tenim cita a TV3. Esperem una rebuda positiva, amb ganes de donar-nos feina... Però l'experiència ens diu que la realitat podria no ser aquesta.

El que sí que sé, segur, és que aquesta setmana marca la diferència. Despres d'un més que emotiu sopar final de carrera, amb banda inclosa, després d'un dilluns festiu de repòs absolut... Dimarts comença amb la reunió a TV3 i, a la tarda, nou horari a Informativos Tele5 que, espero, sigui molt millor i més positiu que l'anterior.

Temes "laborals" a banda, dinar pompeià per recordar els millors moments de dissabte.

I això només dimarts.

Esperem que la setmana, que espero trascendental per al meu present i futur per molts aspectes, segueixi el mateix ritme que demà.

Perquè sé que això només és el principi.

Tot s'acaba ...

2007-06-02T18:22:00.000+02:00

Aquesta nit, sopar final de carrera.

Aquest estiu ...

2007-05-31T13:41:00.000+02:00

No, no seré la substituta de la Bàrbara Arqué ... Però correré per allà. Avui he rebut la genial notícia que a l'estiu "treballaré" al 3/24. Entre cometes, perquè no veuré un cèntim d'euro. És una continuació del pràcticum ... Coses de la pompeu... Però vaja, que per sort feina no me'n falta, i per això vaig demanar la plaça de caps de setmana.

Al cap i a la fi, és una bona oportunitat i un bon moment. És d'aquelles coses que saps que no pots deixar escapar. Dimarts vinent tenim cita a Sant Joan Despí, on se suposa que ens explicaran una mica més en què consistirà la nostra "feina".

La veritat, això a hores d'ara poc importa. És TV3, costa entrar-hi. O sigui que avui, si em permeteu, em sento una mica "especial". Sé que aquest serà un pas important. Estaré allà, qui m'ho havia de dir. Encara que la meva aportació sigui petita, però des que vaig tenir clar que volia fer tele, també tenia clar que volia TV3. I la fòrmula del 3/24 m'encanta, informació en estat pur.

Que avui és un gran dia per a mi, i volia compartir-ho.

Un petonàs molt fort a tots!!

El GRAN Woody

2007-05-31T00:33:00.001+02:00

Avui es podia llegir a la web de la Pompeu (i als teletips d'Europa Press, des de Tele5...)

_____________________________________________

Woody Allen serà investit doctor honoris causa per la UPF

A proposta del rector Josep Joan Moreso, el Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra ha aprovat avui concedir el títol de doctor honoris causa per la UPF a Woody Allen per "haver aportat una mirada original i personal sobre el món de la qual tots ens beneficiem i en reconeixement al conjunt del seu cinema, que representa un pont entre dues cultures i dues tradicions cinematogràfiques: la nord-americana i l'europea".

L'acord del Consell de Govern pel qual es concedeix el doctorat honoris causa al reconegut director de cinema nord-americà també destaca que Allen "és una de una de les figures cabdals no només del cinema, sinó de la cultura contemporània en el seu conjunt".

Des de la seva creació l'any 1990, la UPF únicament ha investit dos doctors honoris causa: l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu (2000) i l'historiador i humanista Miquel Batllori (2002), aquest segon conjuntament per onze universitats de l'àmbit català.

La cerimònia d'investidura de Woody Allen tindrà lloc el proper dijous 14 de juny, a la tarda, a l'auditori del campus de la Ciutadella de la UPF. El padrí de Woody Allen serà Domènec Font, degà dels Estudis de Comunicació Audiovisual, i l'elogi del doctorand anirà a càrrec d'Antonio Monegal, professor del Departament d'Humanitats.

Un cop investit doctor honoris causa, Woody Allen pronunciarà el seu discurs d'acceptació. L'acte es podrà seguir en directe per Internet a través de la web de la UPF.

_________________________________________

Resulta curiós que aquest gran director (almenys per a mi ho és) comparteixi "investidura" amb un arquebisbe i un historiador. Clar que hi ha moltíssimes altres personalitats que podrien merèixer aquest títol i, sincerament, potser sorprèn que Allen sigui l'escollit. En qualsevol cas, enhorabona. Des dels informatius d'UPF.Ràdio, els hi ha que ja desitgen que arribi el dia. I no és per a menys. Jo m'hi incloc.

Nova etapa ...

2007-05-29T14:10:00.000+02:00

Reestructuro totalment el bloc...

No només canvia el color i l'idioma ... Tantes coses han canviat en aquests anys!!!
Ja avanço que en aquest bloc hi haurà de tot: vídeos, arxius d'àudio, fotografies i escrits. Podreu veure, escoltar, llegir, sentir... Però ja ho anireu descobrint.

Per començar, us deixo amb el trailer de Kantenah Days, una mena d'introducció al muntatge que estic fent amb les millors fotos (i vídeos) del viatge final de carrera a la Riviera Maya.