¡Vuelve BharmaTV!

Lo estabais pidiendo a gritos, ¿a que sí? Bueno, por lo menos haced ver que sí...

Después de un merecido mes de descanso, vuelve la actividad en BharmaTV. Razones hay muchas y vídeos en nevera aún hay más, pero el tema escogido para el retorno ha sido la jornada de Pinchos & Series que organizaron nuestros amigos de Todoseries.com, Dani y David.

Fue un día interesante, diferente sobre todo. Felicidades a Charlie por los pinchos, a la doble D y a Rafa por la organización y a todos los que estábamos allí, por qué no, porque pusimos nuestro granito de arena a la primera de muchas quedadas en Bharma, Lost a parte...

Y esto va a ser BharmaTV de aquí a enero. Habrá Lost, pero también otras cosas, ya lo iréis descubriendo.

La crónica del primer Pinchos & Series la encontraréis en este artículo de Todoseries.com. Pero aquí os dejo el vídeo que una servidora, a.k.a CRiS815 (ese puntito Lu!!), he hecho para promocionar el evento y para vosotros, nuestros fieles seguidores :P




Siento no estar aún habituada al ritmo que requiere un blog, pienso en la de cosas que quiero contar y aún no he hecho, pero prometo que todo llegará (crónicas de Rumanía incluídas). Lo malo es que se me acumula la faena...

Veig una Starlight...

No sóc gaire de concerts. I menys encara d'entrades anticipades. Però fa temps que, si em pregunten a quin grup em moro de ganes de veure en directe, la resposta és MUSE.

Queda molt per al 27 de novembre, però vaig comprar l'entrada la setmana passada, el mateix dia que es posaven a la venda.

Sempre hi ha una primera vegada per a tot. I sé que valdrà la pena. Molt.

'I will be chasing your starlight'

En esta foto falto yo...

Hace una semana tomé la decisión de no ir a Madrid. Y hoy me muero de envidia al ver esto. Les ha ido mejor que bien, como cuentan ellos mismos.

De izquierda a derecha: Rafa (Bharma), Dani (Todoseries.com), Pepe (Nutopi@), MATTHEW FOX (Jack en Lost) y David (Todoseries.com).

Sí, Matthew Fox. Y sí, Jack. Jack Sheppard.

Y yo podría haber estado en esa foto. El motivo principal: no me sobran días de fiesta, y preferí reservarme. Espero que haya valido la pena esperar. Aunque me da la sensación que todo lo que les ha pasado a estos cuatro grandes estos días va a costar que se repita.

Así que voy a pedir a Cuatro que me traigan a Terry O'Quinn o a Josh Holloway para que no me pese tanto haberme perdido a Matthew Fox.


...Y dicho queda...

The Leap

Encara no sé on estaré el mes vinent i ja estic planejant en què destinaré gran part del meu temps lliure en els propers 2-3 anys.

Torno a estudiar. Estava mig decidit, i avui m'he acabat de convèncer. Potser algú altre ho veuria com un pas enrere, però per a mi és i serà un gran pas endavant. Des del minut zero, n'estic totalment convençuda.

Em farà créixer personal i professionalment, què més se'n pot demanar? Trobar-me, en la sessió informativa, al Markitus!!!Momentaassu!!

I avui podria haver estat a Madrid, crec que he fet bé de reservar-me dies de festa, però una mica d'enveja sana sí que us tinc, carboons!!

Redescobrint el Born

Fa uns dies, va caure a les meves mans el llibre Un dia al Born, de la Juliet Pomés. És un carnet de viatge, n'havia vist molts -potser sobretot a les pelis perquè, segons sembla, és una pràctica que, a causa de les presses, s'està començant a perdre-, però mai n'havia tingut cap a les mans i que tractés, a més, sobre la meva ciutat.

No només és imprescindible tenir-lo, mirar-lo i llegir-ne els comentaris sinó que us animo, a més, a passejar pel Born amb el llibre a les mans.

I precisament és això el que se'm va acudir per fer el reportatge, però amb la mateixa Juliet Pomés com a guia. El resultat, personalment, m'encanta. No només audiovisualment, sinó perquè aquell dia, tant la Mireia com jo, vam conèixer una mica més el Born. Sincerament, com dic al títol d'aquesta entrada, crec que el vaig redescobrir i tot.

Així que, si voleu, us convido que ens acompanyeu en aquest tomb pel Born.






I si en voleu saber més, cliqueu aquest enllaç per llegir el reportatge escrit. Sincerament, el llibre val molt la pena.

Viajando al pasado...

Os gustará más o menos, pero debemos estar todos de acuerdo que el Facebook nos ha cambiado la vida. No de una manera determinante, pero sí nos ha aportado algunas cosas que, de no haberse creado esta red social, jamás hubiéramos vivido.


Primero lo ves como una manera de pasar el rato con tus amigos y conocidos, pero llega el momento en que te supera y ya es un no parar: reencuentras compañeros del colegio, del instituto, de la universidad, antiguos compañeros de trabajo, gente con la que coincidías en un bar o en una discoteca en concreto... O, lo que ha sido el bombazo de este fin de semana: encuentras gente con la que habías compartido veranos enteros en un cámping que desapareció hace unos años.


Seguramente, en el último año habéis experimentado esta sensación de reencontrarse con gente que creíais que jamás ibais a volver a ver. Yo también, pero es que lo de ayer fue increíble.


Porque no fue sólo el reencuentro en sí, fueron varias horas recordando cosas o descubriendo otras que ni sabíamos, compartiendo ese momento con nuestras familias y disfrutar viendo que ellos también disfrutan...para acabar en una disco móvil que estuvo bastante a la altura de la del cámping, deberíamos haber traído nuestras pintas ochenteras y noventeras para que hubiese sido más realista!


Poco más se puede añadir a todo lo que estamos diciendo el día después en el Facebook, así que gracias a Toni por la organización y a todos los que lo hicimos posible con nuestras ganas de pasarlo bien...








Creo que merecemos quedada anual, quizás no repetimos los ciento y pico, pero hay que mantenerlo!!

Mulţumesc!

O el que és el mateix...Gràcies!

A la Laia i al Roger o al Roger i a la Laia. Sobretot.

Però també a la Gwendo, al Luca, a l'Ellie, la Kirstin i la Deane, a l'Arpi i al vietnamita de Seattle, a l'Anurak, al Cosmin, als gal·lesos, al taxista de Bucarest, als croates, a l'australià de l'últim dia, al Gustavo, a Vlad III, als portocales, als bars egipcis i els restaurants turcs, a Bucarest, Brasov i Cluj-Napoca, a l'Intercity, a la canadenca i la seva possible nòvia, al cambrer del My Way i a la cambrera de l'Insomnia, al BARÇA, al TIFF, als subtítols romanesos, a la calor i la pluja, al caspane de l'Speedy i a la mămăligă que tant em costava acabar, a la Ursus, als mojitos, a les birres gratis, al requesón i els pistatxos, a la Burger, a parlar anglès sense por, a entendre el romanès, als paisatges verds i a les lletres hollywoodianes, al recepcionista mafiós de la família Monster, al xòfer dels nuvis, als francesos esbojarrats i al iougurín que estava enamorat de Barcelona (i de la cançó de la peli del Woody Allen)....

I un llarguíssim etcètera. Veritablement, 8 dies a Romania han donat per a molt. De moment, en calent, només puc donar les gràcies. Explicaré més i millor, potser no serà demà o potser sí, però tampoc penso explicar-ho tot. També vull que, si algun dia hi aneu, us sorprengui tant com m'ha sorprès a mi. Publicaré diversos capítols on intentaré condensar la informació, però necessitaré temps.

Perquè la majoria de les coses, crec, encara les haig d'assimilar. Sabia que canviaria. Sabia que el viatge i l'experiència em canviarien. No sabia perquè, i potser ara tampoc ho sé, però ho han fet.

Potser mai hagués inclòs Romania en una possible destinació de vacances. Potser, un cop planificat el viatge, mai hagués pensat que em plantejaria tornar més endavant. Potser, com deia el Cosmin, és estrany que gaudeixis tant un país del qual, lamentablement, majoritàriament, reps una mala publicitat.

Tornaré. I espero poder aconseguir que alguns de vosaltres hi aneu algun dia.

Però no ara, és tard i necessito descansar. I, potser, pensar....Segurament.

Nopta buna!