diumenge, 26 de juliol de 2009

Marxeu, marxeu!!!

Demà torno a treballar. Sí, demà, quan molts de vosaltres comenceu vacances i molts altres esteu planejant els vostres viatges d'agost o setembre.

Aquest any m'he avançat a tothom. La part negativa, salta a la vista, és que ara m'haig de menjar el suposat síndrome post-vacacional (que mai he tingut) sumat al fet que tothom marxa i em posa les dents llargues...

Doncs no!!Marxeu, que a l'agost s'està molt bé a la ciutat!!Evidentment no sembla suficient consol però, sincerament, crec que aquest mes d'agost té molta més bona pinta del que hagués pensat fa uns mesos, quan no sabia si era encertada la idea d'agafar vacances al juliol, sense tenir cap viatge a la vista i amb la sospita que la única diferencia entre juliol i agost seria el fet de no treballar -que no és poc però, no ens enganyem, ens agrada massa fugir de la rutina, l'estrés i el dia a dia-.

Per tant, sí, em fareu una mica de ràbia, però tampoc cal que us preocupeu -si és que algú tenia pensat fer-ho-, que a Barcelona s'hi estarà molt bé aquest agost!!

Als qui us quedeu o, com jo, ja no teniu vacances...anem fent ambient???

dissabte, 25 de juliol de 2009

Awesome!

Podria ser una de les poques paraules que poden definir els últims 17 dies. Realment, en falten per poder intentar explicar què és Canadà, com és Canadà i, sobretot, què m'ha aportat aquest viatge.

Molt.

Però, com sempre, necessito temps per pensar i pair. Perquè no puc dir que, simplement, he viatjat per West Canada. No. Perquè també hem estat a Escòcia, Suïssa, Guatemala, Mèxic, Estats Units, Filipines, Holanda, Bèlgica, Anglaterra, Austràlia, Romania, Japó, Pakistan, Àustria, Corea del Sud, i, sobretot, Alemanya (i algun altre que potser em descuido). I els últims dies, a més, vam poder tornar a Barcelona i passar un moment per Màlaga.

A banda de tot això, potser és la causa, potser l'efecte, està CANADÀ. O, com a mínim, el Canadà que hem viscut. Amb els qui he pogut parlar ja us ho he dit: gent encantadora i paisatges espectaculars. I és que és això. Els paisatges els podreu intuir quan pengi les fotos, però a la gent només la gaudireu si hi aneu. Val molt la pena.

M'agradaria escriure un post més elaborat, donant més detalls i més sensacions, però fa molt poques hores que he aterrat i sento que el jet lag no em permet donar gaire, o sigui que reservaré tot el que haig de dir per a les meves cròniques.

Trigaran, ho sabeu. Primer, perquè us dec les de Romania -que ja us avanço que comencen aquesta setmana-, i segon, perquè com he dit més amunt, necessito temps per pensar i pair tot el que he viscut; un cop paït, serà més fàcil endreçar-ho...

El que no es farà esperar, però, seran les fotos. Estaran en les properes hores. Segur. Ja tinc ganes de compartir-les amb vosaltres. Flipareu. Molt.

dimecres, 22 de juliol de 2009

Bye bye Jasper!

En unes hores abandonarem aquest poblet que ens ha acollit durant 5 dies i 4 nits per tornar a Vancouver, des d'on jo ja dire adeu -o potser fins aviat- a Canada.

Sobren les paraules per descriure tot el que estem vivint aquests dies, aixi que millor me les penso i us les dic quan torni ok? De moment, tot es mes que recomanable, aixo segurissim!!

Aixi que aquest post nomes es per donar senyals de vida, i per recordar-vos que divendres a la nit torno a Barcelona :( Tot i que, de moment, prefereixo no pensar-hi gaire...

dilluns, 13 de juliol de 2009

Humpback!


La foto podria ser meva...pero l'ordinador de l'hostal no em permet connectar res, o sigui que us haureu de conformar amb aquesta que he trobat per Internet.
A la imatge, una balena Humpback, de les que vam veure ahir!!Vaig poder fer una foto similar que ja veureu quan torni.
De moment va tot genial, i encara queden mooolts dies per endavant!!

Espero que us esteu portant tots be!!!
Petons per a tothom!!
(si escric sense accents no es perque hagi oblidat el catala...canadian keyboards!!)

dimarts, 7 de juliol de 2009

Let's get started...

En 24 hores contemplaré el que veieu en aquesta imatge...




I només serà el principi. Si necessiteu res, fins al dia 24 estaré al Canadà. Segurament, el millor viatge que he fet fins ara. Potser per això no tinc son, només ganes que arribi l'hora de marxar...i molts nervis!!

Porteu-vos bé aquests dies!!

dimecres, 1 de juliol de 2009

Use this chance to be heard

Un poco de MUSE siempre es la mejor medicina. Con esta canción me engancharon, y siempre que la escucho redescubro el porqué.