dijous, 7 de juny de 2007

Directe

Una de les coses que més m'agrada de la tele (per no dir la que més) és el directe. Emoció, nervis, anades i vingudes ... Després de quasi 2 mesos a Tele5, per fi, n'he pogut presenciar un. En directe.

Avui hi havia manifestació de mossos i okupes. Quan he arribat a la redacció, després d'un matí treballant a casa sense parar i d'un dinar de "negocis", ja m'han informat que sortien 3 equips perquè mossos + okupes ... podia acabar malament. Per sort, no hi ha hagut trobada però sí alguna corredissa. Per a mi, ha estat emocionant, la meva primera manifestació, amb molta gent (4000 persones, segons dades oficials), i tots els mitjans per allà. Sí, soc periodista. Ja me'n sento.
El que deia. Avui hi havia manifestació. Malgrat tot ha anat bé, Madrid volia directe. El feia, precisament, l'equip a qui acompanyava jo, la Laila i el Gabi. I no m'ha importat fer 2 hores de més, perquè presentia que, potser, no només seria el primer sinó també l'últim directe que podria presenciar a Tele5. A una setmana per acabar les pràctiques, ho he pogut viure.
Em fot, precisament, que ara que marxo sigui quan m'ho estic passant millor. Ahir també vaig "participar" en l'informatiu, vaig "ficar-hi mà" (segons paraules meves que van encantar a l'Asun). Poca cosa, demanar opinió als ciutadans sobre l'anunci d'ETA de posar fi a la treva. Però la satisfacció de veure l'informatiu i pensar "mira, la meva mà" ... no té preu.

És clar, millor va ser veure imatges gravades per mi a BTV, fa 2 setmanes. Però aleshores no tenia bloc per explicar-ho. Queda pendent per un altre dia, és tard, i demà matino. Diari de Terrassa, canvi de xip... per unes hores.

M'encanta el directe. M'encanta la tele.