Perduts per la música

Aquesta setmana és el que toca. Tothom en parla. Segurament, ens estem fent pesats. Molt pesats? Tranquils, en una setmana ja se'ns haurà passat.

LOST se'ns acaba. Per a alguns, han estat uns mesos molt intensos. Per a altres, en canvi, es tracta d'un llarg camí en el qual han passat coses. Moltes coses. Us podria explicar com ha canviat la meva vida des que em vaig enganxar a LOST, a principis del 2006... però no ho faré.

La sort o desgràcia d'haver seguit la sèrie quasi des del principi, sumada a la meva curiosa (i de vegades molt útil) memòria fotogràfica fan que, només en veure una escena, recordi en quin moment em trobava, què pensava o què sentia.

De la mateixa manera, quan escolto una cançó puc recordar amb força facilitat en quina escena ha sonat. Com haureu imaginat, una cosa porta a l'altra i una cançó ja em situa en el temps, els pensaments i els sentiments.

Per als qui vulgueu gaudir la BSO de Lost, us adreço a aquesta llista d'Spotify. Com que sospito que no tothom pot tenir aquesta curiosa memòria meva, us remeto a aquest enllaç de la Lostpedia per relacionar cançons i escenes :)

I ara sí, l'objectiu principal del post: us deixo amb el meu top10 d'escenes musicals de LOST. Potser si fés un top10 genèric algunes no apareixerien, però crec que és important enrecordar-se d'aquests brillants moments musicals, que s'han anat perdent en les últimes temporades. No em negareu que, capítol que ha començat amb bona música, ha esdevingut 42 minuts excel·lents. Com a mostra, 10 botons ;)

10. Shotgun Willie (Willie Nelson). Espectacular inici d'una temporada molt boja.

9. Everyday (Buddy Holly). O com un gran moment és atropellat de manera sobtada.

8. Scentless Apprentice (Nirvana). Desconcert.

7. I Shall Not Walk Alone (The Blind Boys Of Alabama). "Battered and torn still I can see the light"

6. Downtown (Petula Clark). Tornar a començar.

5. Shambala (Three Dog Night). Neix un mite. La Dharmagoneta :)

4. I'ts Getting Better (Mama Cass). Gran punt d'inflexió.

(no em permet posar l'embed, us deixo l'enllaç)

3. Good Vibrations (The Beach Boys). Possiblement, el millor final de temporada.

2. Make Your Own Kind Of Music (Mama Cass). Possiblement, el millor inici de temporada.

1. Wash Away (Joe Purdy). Perquè si d'alguna cosa ens ha servit LOST ha estat, sobretot, per deixar de banda moltes preocupacions, encara que només durant una estona :)

Bonus Track: You Found Me (The Fray)

Una d'iglús

Segurament, si alguna vegada hagués fet un llistat amb coses poc viables de fer a la vida, construir un inglú -i dormir-hi a dins- podria haver estat una d'elles.

I avui hauria tingut la satisfacció d'esborrar-ho de la llista. Ohmamiglú 2010 m'ha permès fer les dues coses. Llàstima que no ha estat tal i com esperàvem, a causa de les baixes destacades, però tot i així crec que vam fer una bona feina i hem superat la prova de dormir-hi a dins...tot i les baixes temperatures :S La pluja no ens va beneficiar, i aquest matí la nostra gran obra d'art ja començava a perdre forma.

Però la satisfacció d'allunyar-te del Pla d'Anyella i saber que, en aquell poblat d'igús, hi ha un de teu...no té preu!!

ACTUALITZAT: La resta de fotos ja estan disponibles en aquest àlbum de Flickr.

Quan feina i plaer són un...

Fa dies que no actualitzo. No hi ha temps. Intento aprofitar tant els dies i les hores que m'adono que després no tinc temps per a mi.

Sembla que ara he trobat una estona i la utilitzaré per compartir una de les petites alegries que, de tant en tant, una feina et pot donar: plaer. Potser alguns ho experimenteu cada dia, d'altres no ho haureu experimentat mai...

Al periodisme, però, és fàcil que això passi. Fer una entrevista o, simplement, assistir a una roda de premsa, poden resultar experiències molt més interessants del que inicialment sembla, una exposició pot obrir-te un món que totalment desconeixies...

Però no és d'això del que us vull parlar. Sóc molt fan de Lost, no crec que a aquestes alçades això sigui cap novetat. Tinc, a més, l'honor de ser una de les clientes habituals i amiga del propietari de l'únic bar dedicat a la sèrie a tot el món, el Bharma.

Doncs bé, en l'últim mes he pogut dedicar moments de la feina a Lost. Una, per a l'estrena de la sisena temporada i, de pas, per al Bharma. I l'altra, ahir mateix, amb motiu de l'exposició d'objectes de la sèrie que, fins dissabte, s'estaran a l'Fnac L'Illa.

Haig de dir, però, que es fa estrany. No sé si perquè em costa veure-ho com un tema "professional" o si perquè que t'agradi tant un tema t'impedeix tractar-lo amb objectivitat...Desconec si d'aquí al final de la sèrie podré dedicar gaire més temps "laboral" a una de les coses que més m'ha fet pensar en els últims anys, però sí és veritat que, de moment, això que m'he endut.

I espero endur-me molt més, encara que no sigui amb Lost. El dia que no m'endugui res de bo, canviaré de professió...

Foto del dia

Fa temps que tinc ganes de tornar a la rutina Fotolog, quan cada dia hi havia una foto a destacar. Potser em faltava trobar la foto adequada.

Crec que avui la tinc, no? Per cert, d'això se'n diu contraperiodisme??

And.roid.es

Primer accessori comprat del meu segon autorregal...Ai no, que aquest me l'ha regalat Vodafone... ;)

A veure què arriba abans, si el mini androide-clauer-usb o la magic...

Aprofito per fer publi d'un dels blogs que més consultaré en els propers dies/setmanes/mesos xDD

Si sou usuaris d'Android, visiteu http://and.roid.es