Sembla que ara he trobat una estona i la utilitzaré per compartir una de les petites alegries que, de tant en tant, una feina et pot donar: plaer. Potser alguns ho experimenteu cada dia, d'altres no ho haureu experimentat mai...
Al periodisme, però, és fàcil que això passi. Fer una entrevista o, simplement, assistir a una roda de premsa, poden resultar experiències molt més interessants del que inicialment sembla, una exposició pot obrir-te un món que totalment desconeixies...
Però no és d'això del que us vull parlar. Sóc molt fan de Lost, no crec que a aquestes alçades això sigui cap novetat. Tinc, a més, l'honor de ser una de les clientes habituals i amiga del propietari de l'únic bar dedicat a la sèrie a tot el món, el Bharma.
Doncs bé, en l'últim mes he pogut dedicar moments de la feina a Lost. Una, per a l'estrena de la sisena temporada i, de pas, per al Bharma. I l'altra, ahir mateix, amb motiu de l'exposició d'objectes de la sèrie que, fins dissabte, s'estaran a l'Fnac L'Illa.
Haig de dir, però, que es fa estrany. No sé si perquè em costa veure-ho com un tema "professional" o si perquè que t'agradi tant un tema t'impedeix tractar-lo amb objectivitat...Desconec si d'aquí al final de la sèrie podré dedicar gaire més temps "laboral" a una de les coses que més m'ha fet pensar en els últims anys, però sí és veritat que, de moment, això que m'he endut.
I espero endur-me molt més, encara que no sigui amb Lost. El dia que no m'endugui res de bo, canviaré de professió...
