Aquesta setmana ha mort Mercè Sala. Vaig tard, així que poca cosa puc afegir a tot el que s'ha dit d'ella aquests dies. Però, per a mi, la seva mort té un simbolisme especial. Vaig tenir la possibilitat de conèixer-la i entrevistar-la. Si alguna cosa aprens en aquesta professió és a detectar massa ràpid com és la gent. És una habilitat imprescindible per poder fer una bona entrevista, per no fallar, que tot surti bé i siguis tu qui porta la batuta. Costa, però si ho aconsegueixes ja t'acompanya per sempre, en tots els moments de la vida, i amb totes les persones que vas coneixent...
Doncs bé, de la Mercè em va quedar un gran sabor de boca. Una gran persona, molt atenta i, sobretot, humil. Em va encantar, recordo que em va fer passar una estona agradable, i això sempre és d'agrair avui en dia...
El cas és que, que jo sàpiga, és la primera persona que he entrevistat que mor...I això ja em marcarà per sempre. Pot semblar una ximpleria, però si més no és una dada, simbòlica, però és una dada.
Perquè, a més, tot just aquesta setmana moltes coses han començat a acabar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada