L'altre dia llegia a un bloc amic que, sense saber-ne el motiu, quan feia temps que no actualitzava titolava en anglès.
M'acaba de passar...
He decidit, cinc setmanes després d'emancipar-me, tornar a donar vida a "Afers interiors", encara que només sigui per deixar per escrit les meves vivències en solitari -prou exitoses de moment, per cert-, tot i que espero poder parlar d'altres coses també, of course.
I el motiu principal del retorn d'aquest bloc no podia ser altre que la inauguració oficial i oficiosa de Vil·la Guembins. Faria una crònica, però van ser tantes les sensacions i els moments que segur que em deixaria coses.
Podria resumir-ho com: "La nit en què Llorenç mai oblidarà qui és Babel", per exemple...
Tot i que també va ser la nit en què Rubizqui va preparar TOT el sopar...
O en què l'Anaïs va sentir llàstima per unes minicroquetes... (huevos amarillos de Asturias de mi abuela presentes)
El Rai i la Laia, a falta de glaçons, jugaven amb les eines de la glaçonera...
Las caras de Rubizqui ya no son sólo de Rubizqui...
En definitiva, va ser la nit en què les dives es van apoderar del meu llit...
Ups...!!
Que no, que va ser una nit de tots, per a tots, i que espero anem repetint sovint (de moment els veïns no s'han queixat...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada